Tots tenim una veu al cap. Comenta, jutja, compara, anticipa, recorda, dramatitza. A vegades ens ajuda; altres vegades ens esgota.
El problema no és que existeixi aquesta veu. El problema és creure que tot el que diu és veritat.
La nostra ment està condicionada per la història personal, les experiències passades i el context cultural. Per això sovint interpretem el present a través de filtres antics. Reaccionem avui amb emocions d’ahir. Quan no som conscients d’aquest mecanisme, la veu interna pot convertir-se en un jutge constant: crítica, exigent, catastrofista. I això té un impacte real en el cos — tensió, ansietat, cansament — i en l’autoestima.
La pràctica no consisteix a fer callar la ment. Consisteix a adonar-se que hi ha una diferència entre la veu i qui l’escolta.
Quan observes un pensament, deixes de ser el pensament. I aquí comença una mica més de llibertat.
✍🏼 Exercici d’escriptura
Part 1 – Detectar la veu
Durant 5–10 minuts, escriu literalment què diu la teva veu interna quan:
Comets un error.
Et compares amb algú.
Tens por que alguna cosa surti malament.
Et sents cansada.
No ho posis bonic. Escriu-ho tal com sona.
Part 2 – Separar-te’n
Ara respon:
Aquesta veu és 100% objectiva o parla des del meu passat?.
Si aquesta veu fos una part de mi (la part exigent, la part insegura, la part protectora…), quina seria?.
Què necessitaria realment aquesta part?.
Part 3 – Crear una nova posició
Escriu tres pensaments recurrents als quals podries començar a respondre amb més consciència.
