Sovint parlem del cos i de la ment com si fossin dues coses separades: el cos que sent, es mou i ocupa espai, i la ment que pensa, analitza i pren decisions. Però, en realitat, no podem separar-los tant.
El que pensem afecta la manera com vivim el nostre cos. Una mateixa postura pot sentir-se completament diferent depenent del que ens estem dient mentre la fem. Podem estar en una postura còmoda i, alhora, pensar que no som prou flexibles. Podem sentir tensió i interpretar-la com una cosa que hem de corregir. Podem comparar-nos amb la persona del costat i deixar de sentir què està passant realment dins nostre.
I aquí el ioga ens ofereix una oportunitat molt bonica: observar la ment mentre habitem el cos.
Quan practiquem, no només movem músculs i articulacions. També apareixen pensaments, exigències, frustracions, comparacions, por, impaciència… I la pràctica ens permet veure’ls sense haver de creure’ns-els tots.
Potser avui entres en una postura i apareix la veu que diu «hauries d’arribar més lluny». En lloc de fer-li cas automàticament, pots observar-la. Respirar. Preguntar-te: això que penso m’està ajudant o m’està fent lluitar contra mi mateixa?
Això també és pràctica.
El ioga no consisteix a aconseguir que la ment deixi de pensar, sinó a començar a adonar-nos de com pensem. I, amb aquesta consciència, tenir una mica més de llibertat per escollir com volem relacionar-nos amb el nostre cos.
Perquè cuidar el cos també és cuidar la manera com li parlem. I potser una de les formes més profundes d’autocura no és canviar el nostre cos, sinó deixar de viure en guerra amb ell.
✍🏼 Exercicis d’escriptura
1. Què em diu la meva ment quan practico?
Pensa en una postura o moment de la pràctica en què acostumi a aparèixer exigència, frustració o comparació.
Escriu:
- Què penso en aquell moment?
- Què em dic?
- D’on creus que ve aquesta veu?
- Com canvia el que sento al cos quan em parlo d’aquesta manera?
- Què passaria si, en lloc d’exigir-me més, m’acompanyés?
Ara escriu una frase alternativa que puguis portar a la teva pràctica. En lloc de «hauria d’arribar més lluny», avui em puc dir…
2. El cos i la ment no estan separats
Durant una pràctica de ioga, escull una postura senzilla i queda-t’hi unes quantes respiracions.
Sense intentar canviar res, observa:
Cos: què sento físicament?
Ment: què estic pensant?
Emocions: què estic sentint?
Respiració: com és la meva respiració?
Després escriu: Què he descobert quan he deixat d’intentar separar el que passa al meu cos del que passa a la meva ment?
3. Quines idees he après sobre el meu cos?
No totes les idees que tenim sobre el nostre cos són realment nostres. Algunes les hem anat aprenent a través de la família, amistats, xarxes socials, comentaris, anuncis, experiències…
Completa aquestes frases sense pensar-hi massa:
- El cos ideal és…
- Un cos sa és…
- Un cos bonic és…
- Si el meu cos canviés, jo…
- Em sento més segura amb el meu cos quan…
- Em costa acceptar el meu cos quan…
- Una cosa que m’agradaria deixar de pensar sobre el meu cos és…
I després pregunta’t: Quines d’aquestes idees vull continuar alimentant i quines ja no em serveixen?
4. Practicar el svadhyaya: observar-me sense jutjar-me
En ioga parlem de svadhyaya, l’autoestudi: observar-nos, conèixer-nos i adonar-nos dels nostres patrons. Durant la propera pràctica, observa especialment què passa quan alguna cosa no et surt com esperaves.
Quan aparegui frustració, atura’t un moment i escriu després:
- Quina ha estat la meva primera reacció?
- He intentat forçar?
- He volgut abandonar?
- M’he comparat?
- He estat capaç de respirar i observar?
- Aquesta manera de reaccionar també apareix en altres àmbits de la meva vida?
Potser el que passa en una postura és un petit reflex de com ens relacionem amb nosaltres mateixes fora de la màrfega.
🌱 Per acabar
La propera vegada que practiquis, prova de canviar una pregunta:
En lloc de «com puc fer millor aquesta postura?», pregunta’t: «Com puc estar amb mi mateixa mentre faig aquesta postura?»
Potser aquí hi ha una part important de la pràctica. No només en allò que el cos és capaç de fer, sinó en com aprenem a habitar-lo i a tractar-nos mentre ho fem. 🤍
