🌿 Quan parlar malament del nostre cos sembla normal

Hi ha una escena que probablement hem viscut totes.

Una amiga diu:
“Uf… estic horrorosa.”

L’altra respon:
“Què dius? Si jo estic molt pitjor.”

I, sense voler, acaba convertint-se en una conversa on totes dues intenten demostrar qui té més defectes. Ho fem tan sovint que gairebé sembla una manera d’estimar-nos. Però… i si això no fos suport? I si, sense voler, estiguéssim alimentant la mateixa veu crítica que després ens acompanya quan ens mirem al mirall?

Vivim en una societat que ens ha ensenyat que ser humils és fer-nos petites. Que dir “m’agrada el meu cos” és ser presumida. Que sentir-nos bé amb nosaltres mateixes és egoista. I així, moltes vegades, ens relacionem des de la inseguretat. Ens unim compartint el que no ens agrada de nosaltres. Però imagina’t com serien les nostres amistats si deixéssim de necessitar la vergonya per sentir-nos connectades. Potser podríem parlar d’altres coses. Potser podríem sostenir-nos sense haver de fer-nos més petites.

✍️ Exercici 1

Recorda una conversa

Pensa en una conversa que hagis tingut amb una amiga. Potser abans d’anar a la platja. Provant-vos roba. Mirant una fotografia. O simplement parlant del vostre cos.

Respon:

• Què recordes que es va dir?
• Qui va començar?
• Com et vas sentir durant aquella conversa?
• Després et vas sentir millor… o pitjor?

✍️ Exercici 2

Les frases que repetim

Escriu cinc frases que acostumis a dir sobre el teu cos. Sense pensar-les gaire. Per exemple: “Estic fatal.” “No puc posar-me això.” “Quan perdi uns quilos…” “Tinc unes cames horribles.”

Quan les hagis escrit…

Pregunta’t:

👉🏽 Li diries aquestes mateixes frases a una persona que estimes?

Si la resposta és no… Per què te les dius a tu?

✍️ Exercici 3

Canviem la conversa

Imagina que una amiga et diu: “Odio el meu cos.” Què li respondries? Ara imagina que aquesta amiga ets tu. Escriu exactament les mateixes paraules dirigides a tu mateixa.

✍️ Exercici 4

Escriu una carta

(No cal enviar-la.)

Escriu una carta a una amiga amb qui sovint hagueu compartit aquest tipus de converses.

Explica-li:

• Què has descobert sobre aquesta manera de relacionar-vos.
• Com t’agradaria que fossin les converses a partir d’ara.
• Què us agradaria compartir en lloc de criticar els vostres cossos.
• Quines altres formes de connectar creus que us poden unir encara més.

No escriguis per convèncer-la. Escriu per aclarir-te a tu.

✨ Exercici extra

Les converses que sí que vull tenir

Escriu una llista. Completa aquesta frase:

Amb les persones que estimo vull parlar més de…

Per exemple: com ens sentim, què ens fa il·lusió, què estem aprenent, què ens preocupa, què ens inspira, què ens fa riure, què ens dona pau. I menys de…

✨ Exercici extra 2

El compliment diferent

Durant aquesta setmana intenta no fer cap comentari sobre l’aspecte físic d’una amiga. Ni positiu. Ni negatiu. En canvi, destaca alguna cosa que no tingui res a veure amb el seu cos.

Per exemple:

• M’encanta com escoltes.
• Sempre em fas sentir tranquil·la.
• Tens una energia preciosa.
• M’inspira la manera com cuides els altres.
• M’encanta la teva curiositat.
• Ets molt valenta.

Al final de la setmana escriu: Com m’he sentit fent compliments que no parlaven del físic?

✨ Exercici extra 3

El meu llenguatge durant un dia

Durant les properes 24 hores observa’t. Cada vegada que facis un comentari sobre el teu cos, apunta’l. No per jutjar-te. Només per prendre consciència.

Al final del dia respon:

• Quants comentaris he fet?
• Quants eren crítics?
• Quants eren neutres?
• Quants eren amables?

Què he descobert?

🌿 Reflexió final

Les paraules creen realitat. La manera com parlem del nostre cos també ensenya a les persones que estimem com han de parlar del seu. Potser el canvi no comença estimant-nos cada dia. Potser comença deixant de fer-nos petites per encaixar. Potser comença canviant una conversa. Perquè quan una dona deixa de parlar-se des de la vergonya, sense adonar-se’n, també dona permís a les altres per fer el mateix.

💛 Recordatori

Aquest espai és una invitació a mirar-nos amb més consciència i amabilitat. Si sents que la relació amb el teu cos, la teva autoestima o el menjar és una font de patiment, buscar ajuda psicològica és un acte de cura, no de debilitat. No has de fer aquest camí sola.