La veu amb què et parles
Si et demanés que em parlis d’una amiga que estimes, segurament no trigaries gaire a dir-me coses boniques. Em diries que és valenta, generosa, divertida, sensible, treballadora. Que sempre hi és.
Ara imagina que et demano el mateix de tu. Potser et costaria més, no perquè no sigui cert, sinó perquè durant molts anys hem après a fixar-nos abans en allò que ens falta que no pas en tot el que ja som. La veu crítica apareix gairebé automàticament. Ens acompanya quan ens mirem al mirall, quan cometem un error, quan ens comparem, quan sentim que no arribem. Però aquesta veu no és la realitat. És una veu apresa.
I, igual que la vam aprendre, també podem aprendre a baixar-li el volum. No es tracta de repetir frases positives sense creure-te-les. Es tracta de començar a mirar-te amb la mateixa tendresa amb què mires les persones que estimes.
Perquè si ets capaç de veure tanta llum en els altres… també existeix dins teu. Només fa temps que ningú t’ha ensenyat a mirar-la.
✍️ Exercici 1
Les 20 coses que m’agraden de mi
Escriu 20 qualitats sobre tu. No han de ser físiques, pensa en la teva manera de ser, la teva energia, els teus valors, les teves habilitats, les coses que aportes als altres.
Si et quedes bloquejada, pregunta’t:
- Què diria de mi una amiga?
- Què valoren les persones que m’estimen?
- De què em sento orgullosa?
- Quines dificultats he superat?
- Quines coses faig amb facilitat?
Si et costa arribar a vint… No passa res. Precisament aquest és l’exercici.
✍️ Exercici 2
Canviem la conversa interior
Durant les properes 24 hores observa cada vegada que aparegui un pensament crític.
Quan passi:
- Para.
- Respira profundament tres vegades.
- Pregunta’t:
És aquesta la manera com parlaria a la persona que més estimo?
Ara substitueix aquest pensament per una de les qualitats que has escrit abans. No es tracta de convèncer-te. Només d’obrir una altra possibilitat.
✍️ Exercici 3
El compliment inesperat
Avui fes tres compliments. Però amb una condició. Que no tinguin res a veure amb el físic.
Parla de: la manera com escolten, la seva sensibilitat, la seva força, la seva alegria, la seva creativitat, el seu sentit de l’humor.
Quan arribis a casa, escriu:
- Com han reaccionat?
- Com t’has sentit dient-los?
✍️ Exercici 4
I si et veiessis amb els ulls d’una amiga?
Imagina la persona que millor et coneix, aquella que t’estima fins i tot els dies que tu no ets capaç de fer-ho.
Ara escriu durant uns minuts com creus que et descriuria. No expliquis què fas. Explica qui ets.
✍️ Exercici 5
La veu crítica vs. la veu amable
Divideix un full en dues columnes.
La veu crítica em diu…
- No ets suficient.
- Sempre ho fas malament.
- Hauries de…
La meva veu amable respon…
- Estic aprenent.
- No necessito ser perfecta.
- El meu valor no depèn d’això.
- Estic fent el millor que puc.
Observa quina de les dues veus t’acompanya més sovint.
I pregunta’t: Quina vull alimentar a partir d’avui?
🌿 Reflexió final
La manera com et parles acaba convertint-se en la manera com vius. Cada paraula que et dediques pot ser una llavor, algunes fan créixer la por., altres fan créixer la confiança.
No podràs controlar sempre el primer pensament que apareix, però sí que pots decidir quin pensament vols deixar-se quedar.
Potser avui no et sortirà parlar-te amb amor, però si aconsegueixes parlar-te amb una mica més de respecte que ahir, ja estaràs canviant la història. I això també és cuidar-te. 🧡🫂
💛 Recordatori
Aquest espai és una invitació a mirar-nos amb més consciència i amabilitat. Si sents que la relació amb el teu cos, la teva autoestima o el menjar és una font de patiment, buscar ajuda psicològica és un acte de cura, no de debilitat. No has de fer aquest camí sola.
