🌿 La vergonya corporal i el relat que ens expliquem

Hi ha pensaments que es repeteixen tant sovint que deixem de qüestionar-los.

“Hauria de perdre pes.”
“No em puc posar aquesta roba.”
“Quan canviï el meu cos, em sentiré millor.”

Amb el temps, aquests pensaments deixen de semblar opinions i es converteixen en veritats. Però… i si només fossin històries?

La vergonya corporal no només viu a la ment. També viu al cos: en la tensió de les espatlles, en la respiració curta, en l’estómac encongit, en les ganes d’amagar-nos o de fer-nos petites.

Aquesta reflexió és una invitació a observar aquestes sensacions amb curiositat i sense judici. No busquem eliminar-les ni canviar-les avui. Només escoltar-les. Perquè només podem transformar allò que primer ens atrevim a mirar.

✍️ Exercici 1. On viu la vergonya?

Quan apareixen pensaments crítics sobre el teu cos o sobre tu mateixa, el cos també respon. Tanca els ulls durant un minut. Respira.I pregunta’t:

🌿 Quan apareix la vergonya…

• On la noto?
• Al pit?
• A l’estómac?
• A la gola?
• A les espatlles?
• A la mandíbula?

Descriu les sensacions.

És una pressió? Un nus? Calor? Fred? Tensió?

No intentis canviar res. Només observa.

✍️ Exercici 2. Què sent el meu cos quan penso en ell?

Escriu durant cinc minuts sense aturar-te. Completa aquesta frase:

“Quan penso en el meu cos, el primer que sento és…”

Després respon:

• Quines sensacions físiques apareixen?
• Em veig amb tendresa o amb exigència?
• El meu cos se sent segur o està en alerta?
• Hi ha alguna part que intento amagar o controlar?

✍️ Exercici 3. El relat que m’explico

El nostre cervell crea històries per donar sentit al món. Moltes d’aquestes històries les hem après de la cultura de la dieta, dels comentaris, de les xarxes socials o de les experiències viscudes. Escriu tres frases que apareguin sovint quan penses en el teu cos.

Per exemple:

• “No sóc prou…”
• “Quan perdi pes podré…”
• “Si mengés millor seria…”
• “No mereixo posar-me aquesta roba perquè…”

No intentis que siguin boniques. Només sinceres.

✍️ Exercici 4. Escriu un nou relat

Ara mira cada frase anterior i pregunta’t: Si aquesta història no estigués basada en la vergonya, què em diria?

Exemple:

Relat antic

“No puc anar a la platja fins que perdi pes.”

Nou relat

“El meu cos mereix viure, descansar i gaudir avui, no quan compleixi una condició.”

Escriu un nou relat per a cadascuna de les tres frases. No cal que te’l creguis del tot. Només cal que existeixi una altra possibilitat.

✨ Exercici extra. D’on ve aquesta veu?

Escull un dels relats antics i pregunta’t:

• Aquesta veu és meva o l’he après?
• Qui me la va ensenyar?
• Quina edat tenia quan vaig començar a creure-la?
• Què li diria avui a aquella versió més petita de mi?

Escriu-li una resposta des de l’adult que ets ara.

🌿 Exercici extra 2. El cos com a casa

Abans d’acabar, tanca els ulls i posa una mà al pit i una altra a l’abdomen. Respira lentament.

Repeteix tres vegades: “No sóc un projecte pendent de ser arreglat. Sóc una persona que mereix viure en pau dins del seu cos.”

Queda’t uns instants en silenci.

💛 Per acabar

Potser avui no has canviat la manera com mires el teu cos. Però potser has començat a qüestionar la veu que t’ha fet creure que no era suficient. I això ja és un acte profund de cura.

🌿 Recordatori

Aquest espai és una invitació a la reflexió i a l’autoconeixement, però no substitueix un acompanyament professional. Si sents que la relació amb el teu cos o amb el menjar et genera angoixa, culpa o patiment, demanar ajuda psicològica és un acte de valentia i de cura cap a tu mateixa. Mereixes una relació més lliure, més amable i més tranquil·la amb el teu cos. 💛