Vivim envoltades de missatges constants sobre com hauríem de ser, menjar, entrenar, envellir o veure’ns. Missatges tan repetits que moltes vegades deixem de qüestionar-los i acabem pensant que són nostres.

Ens han ensenyat a relacionar el valor personal amb l’aspecte físic. A sentir culpa per descansar. A creure que hi ha cossos “correctes” i d’altres que necessiten ser arreglats. A desconfiar del cos i a controlar-lo constantment.

I, sovint, sense adonar-nos-en, això també afecta la manera com mengem, com ens movem i com ens parlem.

Les següents classes de reflexió, són com una invitació a parar i observar. A fer-nos preguntes. A revisar idees que potser portem anys arrossegant. A reconnectar amb el cos des d’un lloc més amable, més conscient i més lliure.

🌙 Reflexió 1 — Tira la basura

Vivim consumint contingut constantment. Imatges, anuncis, xarxes socials, converses, pel·lícules, vídeos, cossos, dietes, “rutines perfectes”, missatges sobre salut, bellesa o èxit. I encara que pensem que “no ens afecta”, el cervell escolta. Acumula. Compara.

El problema no és només el que veiem una vegada. És el soroll constant. A poc a poc, aquests missatges poden fer-nos creure que el nostre cos sempre hauria de canviar. Que descansar és mandra. Que menjar “malament” ens fa pitjors. Que hem de guanyar-nos el dret a sentir-nos bé amb nosaltres mateixes. I arriba un moment en què ja no sabem diferenciar què és realment nostre i què hem après.

Aquesta reflexió no tracta de deixar les xarxes, ni de viure aïllades del món. Tracta de començar a preguntar-nos:

👉🏽 Què consumeixo cada dia?
👉🏽 Com em fa sentir?
👉🏽 Quines idees estic alimentant sense adonar-me’n?

Perquè igual que cuidem el que mengem, també mereix atenció el que deixem entrar a la ment. No tot el contingut és neutral. Hi ha missatges que inspiren, connecten i acompanyen. I n’hi ha d’altres que ens allunyen del cos, ens fan sentir insuficients o alimenten exigències impossibles.

Potser “tirar la basura” no és rebutjar-ho tot. Potser és començar a escollir millor què volem continuar escoltant.

💌 Exercicis d’escriptura i reflexió

1️⃣ El soroll de fons

Escriu sense pensar gaire:

• Quins missatges sobre el cos has escoltat més al llarg de la teva vida?
• Quines frases es repetien a casa, a l’escola, a xarxes o entre amistats?
• Recordes algun moment en què vas començar a mirar el teu cos diferent?

No intentis escriure “correctament”. Només observa què apareix.

2️⃣ El meu consum em fa bé?

Fes dues columnes.

🌿 Contingut que em connecta

Persones, comptes, llibres o espais que: et fan sentir en pau, et connecten amb tu, et fan qüestionar l’exigència, et recorden que no necessites canviar constantment.

🌪️ Contingut que em desconnecta

Contingut que: et fa comparar-te, et genera culpa, et fa sentir insuficient, et fa obsessionar amb el cos o el menjar.

Després pregunta’t:
👉🏽 Què passaria si reduís una mica aquest soroll?

3️⃣ El cos com a projecte

Completa aquestes frases:

• “Des de petita he après que un cos valuós és un cos que…”
• “Quan penso en salut, automàticament imagino…”
• “Em costa sentir-me suficient quan…”
• “El meu cos no necessita…”
• “El meu cos mereix…”

4️⃣ Carta al teu cos

Escriu una carta curta al teu cos començant per:

👉🏽 “Sento haver-te mirat durant tant temps amb ulls tan exigents.”

No cal que sigui bonica. Només sincera.

🌀important!

No podem controlar tots els missatges que rebem. Però sí que podem començar a decidir quins volem continuar alimentant. I potser aquest és el principi de reconnectar amb el cos: no mirar-lo tant des del judici, sinó des de l’escolta. ✨